Info.Empresa
Història


Història

Tot i que Cementos Molins Industrial, SA inicia la seva activitat empresarial el 1997, comencem la narració de la nostra història molts anys abans, ja que algunes de les nostres instal·lacions ja estaven actives abans, fins i tot, de la fundació de Ciments Molins l'any 1928.



Accés Llibre 75è Aniversari.

 

Els anys '20

Antecedents i fundació de Cementos Molins, SA


Des de mitjans del segle XIX, la família Molins explotava diversos forns de calç i ciments naturals a la zona de Pallejà. Més endavant, també ho farien a Vallirana i Campins. L'any 1919 s'adquireix una parcel·la de terreny a Sant Vicenç dels Horts, nucli de la fàbrica actual de ciment, on s'instal·len dos forns similars als que s'explotaven a Pallejà i Vallirana.


Amb la constitució de Ciments Molins l'any 1928, es fixa un nou objectiu: iniciar la fabricació de ciment fos, un ciment nou a Espanya que avui es denomina "d'aluminat de calci". Amb aquest objectiu es posa en marxa a la fàbrica de Sant Vicenç un forn de reverber l'any 19299 i, un any després, un segon forn. . El ciment d'aluminat de calci és el resultat de la fusió de calcària i bauxita; la principal característica és que obté unes resistències inicials molt elevades, un aspecte que el diferencia del ciment pòrtland. A més, té propietats refractàries, fet que en permet l'ús en altres tipus d'aplicacions. Des de llavors, el nou producte es ven a tot Espanya i, fins i tot ja des dels anys '30, s'exporta a països com ara el Marroc, Turquia i Argentina.


  • Las primeras naves construidas en los terrenos comprados en 1919
  • Vista general a finales de la década
  • Escritura de la constitución de Ciments Molins
  • Fábrica a mediados de la década

Els anys '30

Superació d'anys difícils.


La crisi econòmica mundial que s'inicia al començament d'aquesta dècada suposa una dura prova per a l'empresa acabada de fundar Ciments Molins, que es veu obligada a disminuir la producció a causa de la baixa demanda. Malgrat això, la fàbrica de Sant Vicenç es va ampliant i es milloren les instal·lacions.


Durant els anys de la Guerra Civil, l'empresa és col·lectivitzada (i intervinguda per la Generalitat de Catalunya, després de declarar-la Indústria de Guerra). Durant aquest període, tot i que no se'n fan inversions, la fàbrica rep un manteniment correcte.


Al final de la dècada, un cop acabada la guerra, s'hi afegeixen als problemes anteriors les mesures intervencionistes del règim franquista i les dificultats dels subministres, que tanquen una dècada plena de dificultats que es van poder superar amb l'esforç de tots.


  • Naves materias primas, factory y oficinas
     
  • Acuerdo Comisión Indústria de Guerra
     
  • Trabajadores en la fábrica
     
  • Carga de sacos sobre vagón
     

Els anys '40

Un salt qualitatiu: Inici de la producció de ciment pòrtland.


Durant aquest període, la dificultat per importar és evident: a la situació político-econòmica espanyola se suma la situació internacional, que pateix les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. La importació de bauxita no n'és una excepció i, en aquesta situació, la producció de ciment fos és pràcticament nul·la.


Tanmateix, es continua produint calç i ciment natural, tant a les fàbriques de Vallirana i de Pallejà, com a la de Sant Vicenç dels Horts, però l'empresa necessita fer un gir estratègic.


El salt arriba i a l'octubre del 1943 es posa en marxa el forn núm. 1 de ciment pòrtland. Es tracta d'un forn rotatori (Fellner & Ziegler) que es compra, juntament amb la resta de la maquinària, a Cementos Pórtland Pamplona.


Abans d'acabar aquesta dècada, i un cop reduïdes les dificultats per importar maquinària, es compra un molí de ciment Unidán (núm. 1) que millora clarament la qualitat del nostre ciment.


El canvi es fa palès i l'increment de la producció obliga a buscar mà d'obra més enllà de les poblacions veïnes. L'arribada de personal immigrat i la seva plena integració suposen una fita per a la nostra empresa.


  • Vista de la fàbrica des de la via del tren
     
  • Silos ciment pòrtland costat de N-340
     
  • Rebaix de terreny i davant d'argila
     
  • Rebaix de terreny i davant d'argila
     
  • Molí Unidàn de ciment
     

Els anys '50

Creix la fàbrica.


La situació econòmica comença a millorar. L'aïllament internacional a què Espanya estava sotmesa comença a cedir i això permet una millora en l'economia que Ciments Molins sap aprofitar.


El 1952 es posa en marxa el forn núm. 2 de ciment pòrtland. Es tracta d'un forn rotatori de l'empresa alemanya Miag, parcialment construït als Alts Forns de Sagunt. Dos anys més tard, es posa en marxa el molí de ciment núm. 2, "Unidan". Tota aquesta nova maquinària, juntament amb el molí de cru Miag, que es va posar en marxa a començaments d'aquesta dècada, les noves instal·lacions per a l'expedició de ciment i l'inici de l'explotació de la Cantera La Fou a Vallirana, permeten un creixement de la presència de Ciments Molins en el mercat català de ciment pòrtland.


Aquesta dècada suposa alhora un important creixement en la producció de ciment d'aluminat de calci. Successivament, entre el 1955 i el 1959, es van posant en marxa nous forns de ciment fos (núms. 3 al 5) que s'afegeixen als dos primers, fet que en multiplica la capacitat de producció.


  • Fàbrica de ciment fos quan comptava amb 4 forns
     
  • Habitatges a Pallejà construïdes en 1955
     
  • Forns Pòrtland 1 i 2
     
  • Entrada principal de la fàbrica al final de la dècada
     

Els anys '60

Un salt qualitatiu: Ampliació de la producció de ciment pòrtland.


Als anys 60, sota l'impuls del Pla d'Estabilització, es produeix un desenvolupament econòmic important a Espanya que condueix a un augment considerable del consum de ciment.


Per això, el 1965 es posa en marxa la línia núm. 3 de ciment pòrtland. . Es tracta d'una instal·lació de la societat danesa F.L. Smidth & Co., que consisteix principalment en un forn rotatori, un molí de cru i un altre de ciment. Atesa la previsió de consum que feia el propi Ministeri d'Indústria, el 1968 s'inicia la construcció de la nova línia de ciment (la núm. 4) i es posa en marxa el gener del 1970 el molí de ciment, i el maig del mateix any, el molí de cru i el forn de ciment núm. 4. Aquesta línia, també d'F.L. Smidth & Co. té unes característiques gairebé idèntiques a les de la línia 3.


Durant aquests cinc anys, amb la posada en marxa d'aquestes dues línies, es va produir efectivament un salt important en la producció, que es va multiplicar gairebé per 10.


D'altra banda, el ciment d'aluminat de calci es manté amb un consum important, de manera que es decideix construir un nou forn (núm. 6), que es posarà en marxa el 1967.


Durant aquesta dècada se substitueix el consum de carbó pel fuel i aquest nou consum es mantindrà durant gairebé 20 anys.


  • Abocament de clínquer fos sobre el transportador
     
  • Vista parcial de la fàbrica
     
  • Oficina administrativa de fàbrica a inicis dels 60
     
  • Vista panoràmica forns 3 i 4
     

Els anys '70

Dels plans de desenvolupament a l'inici d'un procés de recessió


Durant els primers anys encara té presència el desenvolupament econòmic que va caracteritzar la dècada anterior i el consum de ciment previst va permetre ampliacions de capacitats generalitzades en el sector del ciment. El juliol del 1974 es va posar en marxa la línia núm. 5 de ciment pòrtland. És també una línia F.L. Smidth & Co., similar a les dues anteriors, però amb més capacitat que les dues anteriors juntes. Amb això es passa a una capacitat de producció 25 vegades més gran a la que hi havia feina només 10 anys.


D'altra banda, no només es tractava d'un creixement de volum, sinó també un salt qualitatiu del producte, ja que les noves instal·lacions s'havien adaptat als últims desenvolupaments alhora que es feien inversions com la d'un espectròmetre de raigs X i un ordinador IBM-1800 per a l'anàlisi i la regulació automàtica de la composició del cru, que ajudarà a millorar el procés centralitzat de producció.


Els inicis d'aquesta dècada també són positius per al ciment d'aluminat de calci, que arriba a l'any 1973 a un rècord històric en la producció.


El creixement de la fàbrica, tanmateix, no va estar acompanyat del creixement econòmic previst, ja que a mitjans d'aquesta dècada s'inicia un període de recessió, amb la crisi del petroli, que obliga a buscar solucions per poder col·locar el nostre producte. La solució radica en l'exportació. Ciments Molins s'associa a d'altres empreses de ciment i es constitueixen altres societats: Imextrasa, SA, Hispacement , SA i Portcemen, SA, amb l'objectiu de comercialitzar el ciment excedent dels seus socis, així com les tasques de càrrega del nostre producte al Port de Barcelona per a la seva exportació.


  • Forn de pòrtland nº 5
     
  • Molí de cru nº 4
     
  • Col·locació de refractaris en un forn de pòrtland
     
  • Nau de prehomogeneïtzació d'argila-calcària
     

Els anys '80

Rècord en l'exportació i millores dels processos productius.


La crisi instal·lada en la dècada anterior encara té presència en aquesta nova dècada. El consum intern continua en declivi, de manera que la solució de l'exportació es porta a l'extrem màxim. El 1983, l'exportació suposa per a Ciments Molins el 80 % de la producció.


La crisi del petroli obliga a nous plantejaments. El 1981 es posa en marxa el molí F.L. Smidth per a carbó i es deixa de consumir gradualment fuel per tornar a la situació de feia 20 anys. La diferència és que ara el carbó s'importa de països llunyans.


Un any abans, el 1980, s'havia posat en marxa una instal·lació de prehomogeneïtzació per a la calcària. Durant aquesta dècada, es van instal·lar separadors als molins de ciment pòrtland i es van millorar els sistemes de control i les instal·lacions d'expedició. En definitiva, fou una època de millores continuades en els processos productius que van permetre augmentar la qualitat dels nostres productes.


  •  
  •  
  •  
  •  

Els anys '90

Nova etapa de creixement


Al començament dels anys 90 es va produir un període expansiu associat a les grans iniciatives públiques que tenen lloc en aquell moment (Jocs Olímpics de Barcelona i Expo Universal de Sevilla), que es van acompanyar immediatament d'una etapa de recessió. Tanmateix, durant la segona meitat de la dècada, s'experimenta un nou gir i s'inicia una espectacular recuperació de l'economia espanyola, molt especialment en el sector de la construcció.


La situació del mercat empeny a efectuar noves inversions. Pel que fa al ciment fos, es renova totalment la fàbrica i es construeixen dos nous forns (núms. 7 i 8) que substitueixen els 6 primers. Pel que fa al ciment pòrtland, es revisa i es posa al dia la línia núm. 3 que portava aturada des dels inicis d'aquesta dècada.


La preocupació pel medi ambient i la qualitat dels nostres productes ens porta també durant aquesta època a fer diverses inversions com ara el cobriment de la nau de prehomogeneïtzació de roca calcària, la sitja de clínquer o el canvi en el sistema de control centralitzat.


La demanda del mercat va obligar a desenvolupar un ciment pòrtland resistent a sulfats, conforme a la norma 80.303:96 i amb l'obtenció del marcatge CE. El Sistema de Qualitat de Ciments Molins es va adaptar als requeriments imposats pel segell IECA i la marca AENOR. A més, el 1997 es va adaptar a la norma internacional de qualitat ISO 9002:94 i a la titularitat d'empresa registrada d'AENOR el febrer del 1998.


El gener del 1997, inicia una nova etapa Cementos Molins Industrial, SA, empresa a la qual Cementos Molins havia aportat els seus actius de ciment.


  •  
  •  
  •  

2000

Un nou segle


La situació econòmica de l'inici del segle és una continuació de la millora experimentada durant la dècada anterior, amb un especial efecte en la zona on ens situem, pel que fa al consum de ciment. El consum per capita a Catalunya arriba als 1.000 kg per habitant, fet que suposa un rècord històric que s'allunya dels consums internacionals i que serà difícilment repetible durant molt de temps.


S'han efectuat al llarg d'aquests anys múltiples inversions encarades a la millora de la productivitat, la qualitat, la seguretat laboral a i la minimització de l'impacte mediambiental. La nau de carbó, la nova sala de control i el laboratori automatitzat de processos en són un bon exemple.


Actualment la fàbrica té una capacitat total de fabricació de 40.000 tones de ciment d'aluminat de calci i 1.600.000 tones anuals de ciment pòrtland.


Les perspectives de futur que tenim ens permeten començar la construcció d'una nova línia de ciment pòrtland (núm. 6), que incorporarà totes les millores tecnològiques actuals per a la qualitat del producte i el respecte pel medi ambient.


  •  
  •  
  •  
  •  

2010

Amb el nou segle reafirmem els nostres compromisos


La primera dècada del segle XXI ha significat la renovació dels compromisos de la nostra empresa materialitzats en la construcció d'una nova línia de producció de clínquer pòrtland. La seva posada en marxa, juntament amb la parada d'antigues línies, ens ha permès compartir les novetats tecnològiques amb:


La natura
L'entorn
Els nostres treballadors, clients i proveïdors


La nova línia 6 de producció de clínquer inclou les millors tecnologies disponibles que es poden aplicar al sector del ciment. Una realitat que suposa una aposta per un món més sostenible gràcies, entre d'altres, a:


La gran eficiència energètica, que ens permet un consum inferior d'energia elèctrica i combustible, fet que evita a més els impactes mediambientals derivats de la generació, el transport i l'ús d'aquesta energia.


Els avançats sistemes d'anàlisi i control que possibiliten un seguiment continuat de tots els aspectes relacionats amb la fabricació dels productes.


L'elevat nivell de protecció ambiental, amb instal·lacions especialment dissenyades per minimitzar els impactes tant d'emissions (CO2, pols i gasos de combustió) com d'altres vectors (sorolls, pols difusa...).


Sense dubte, la línia 6 reafirma els nostres compromisos, ja que és la nostra garantia de permanència en el mercat i un nou camí que cal seguir per obtenir un producte d'alta qualitat, alhora que ens ajuda a protegir millor el nostre entorn i ens permetem construir, així, un futur millor.


  •  
  •